dijous, 25 de novembre del 2010
A SOTA DE LA CATIFA
Versió 1
Van passar dues setmanes i va tornar a succeir: a sota de la catifa hi havia un ratolí.
Vaig començar a donar-li cops amb la cadira, però no es moria. Després d’una estona, el ratolí va sortir de la catifa i em va fer molta pena, tenia la cara plena de ferides.
El pobre ratolí va intentar escapar, però mentre corria es va donar un cop amb la taula.Vaig riure tant que el ratolí va aprofitar per fugir.
Al dia següent va tornar amb tota la seva família. Em van començar a perseguir i vaig trucar a la veïna, de vuitanta-dos anys, que amb la seva bossa els va aniquilar a tots.
Álex
Versió 2
Van passar dues setmanes i va tornar a succeir...
Un dia, mentre estava al sofà mirant la tele, vaig veure un bony al terra, a sota de la catifa. Amb molta curiositat vaig aixecar-la per veure que era i, quan estava aixecada, vaig descobrir que no hi havia res.
Vaig decidir anar a l’oculista, per veure si el que em passava era que tenia problemes de visió. I... així era. En un ull veia un 5% menys. L’oculista em va donar unes ulleres i, a partir d’aquell moment, no vaig tornar a veure mai més aquell misteriós bony voltant per sota de la catifa.
Aida
dijous, 21 d’octubre del 2010
JUAN EL PATASO
Nombres: Cubo/ Agua/Mochila / Río
Verbos: Leer/ Cantar/ Reír
Adjetivos: Largo/ Pequeño/ Feo
Esta es una de esas historias:
Juan era un niño no muy alto. Le gustaba mucho ir al río de al lado de su cabaña. Su cabaña tenia un armario donde dejaba su mochila. Después se iba a jugar con el agua y el río. Un día, mientras estaba jugando en el río encontró un pez muy pequeño y feo. - Como no me oyes te puedo insultar -dijo Juan-. Hola cabeza dura. Ja, ja, ja –se reía. - Ahora es mi turno cascarrabias, tontorrón... Juan, al ver que el pez le respondía se cayó al río - ¿Como has llegado hasta aquí si estás muy lejos del mar? - Me echaron del banco de peces y he subido nadando por este río tan largo, cantando. ¿Eh, sabes leer? - No, ¿y tu? - Sí y te voy a enseñar. Cada día quedaban a las cinco para que el pez le diera clases de PECITERATURA. Un día el pez dijo: -Hoy haremos un examen, tienes que leer esta pecifrase EL ELEFANTE NO ES PEQUEÑO -Vale: el elefante no es pequeño. -Mmm..., mejor que la última vez. Y de esta manera, el pez y Juan fueron amigos de verdad.
Fin
Dani
PAISATGE
POEMA
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
DESCRIPCIÓ
Paula Lucas